Time Line

Aquí el nostre frisc cronològic, fet amb Dipity:
http://www.dipity.com/Sneaker/Filosofia/#timeline

Diàleg Sòcrate - Gòrgies

Gòrgies:  Bon dia estimat Sòcrates!

Sòcrates:  Bon dia senyor Gòrgies. Com està vostè? Passi, Passi.

Gòrgies:  Gràcies, amic.

Sòcrates:  Sap què? L'altre dia estava sopant i de sobte em va venir al cap un dubte. Sap aquells que em venen sovint i que pregunto a la gent què en pensa? Doncs un d'aquells.

Gòrgies: A veure, digui'm. Potser puc resoldre-li el mal de cap.

Sòcrates:  El fet és que no m'agrada gens que hi hagi pilars tan importants com la felicitat que ningú hagi pogut explicar què és. Vostè què en pensa, què és la felicitat per a vostè?

Gòrgies: Doncs miri, benvolgut Sòcrates, per a mi la felicitat és una sensació de plenitud i benestar amb un mateix, quan sents que no et falta res.

Sòcrates: Vol dir, doncs, quan un té molts béns?

Gòrgies: No, no em referia a això precisament. Em referia més aviat a les necessitats bàsiques de cada individu, com són una casa i un llit.

Sòcrates: Torna a fer referència a béns materials.

Gòrgies: Sí, és cert, però no en el sentit que vostè es pensa, sinó en el sentit de dir: "Tinc on poder viure amb qui vull, amb la gent que m'estima i als qui jo estimo". Aquest sentiment de dir "Ningú no em  pot prendre res perquè tinc tot el que necessito i desitjo", crea una gran autoconfiança sense temor a res. Això és de debò per a mi la felicitat.

Sòcrates: Està afirmant que una persona poruga no pot arribar a la felicitat?

Gòrgies: No estic dient això. El que dic és que una persona amb temors, no pot ser mai feliç, ja que sempre estarà neguitosa perquè alguna desgràcia li passarà. Si aconseguim treure de cap aquestes preocupacions, entrarem en un estat de felicitat permanent.

Sòcrates: Però crec que tothom té alguna cosa que l'inquieta, és impossible no tenir cap preocupació. No vol dir que la veritable felicitat resideix en el fet d'estar tranquil amb tu mateix, no perquè no tinguis de què témer, sinó tot just al contrari: saber que sigui el que sigui el que et preocupa ho podràs resoldre?

Gòrgies: Doncs, ben mirat, potser té raó.

Sòcrates: Amb això crec que ho deixaré ben clar: la felicitat no és l'absència de preocupacions, sinó saber com resoldre les que tens. Això genera el que tu en dius autoconfiança.

Questionari Plató (II)

7. Només poden governar els filòsofs? Només els governants poden ser

justos?

Segons Plató, sí, només els filòsofs són capaços de governar, ja que són els “escollits” i els únics que coneixen, els únics que posseeixen la virtut necessària per governar: la prudència o saviesa. Tots els altres ha de fer la seva corresponent feina, que NO és governar, ja que Plató els considera no aptes, ja que, en no posseir el que es requereix, no durien a terme un govern just.

Nosaltres, personalment, creiem que, tot i que no només els filòsofs poden governar, són els més competents per fer-ho, tot i que si qualsevol altra persona reuneix els requisits necessaris, com són sentit de la justícia, saviesa, prudència, etc., creiem que pot governar igual com ho faria un filòsof.

8. Existeix de debò el món de les idees?

Plató afirma que sí, que hi ha dos mons, dues realitats: el món de les idees i el món sensible. Com que les idees són el que donen sentit a totes les coses materials, han de ser perfectes, per tant mai canvien. Per Plató el món real és el món de les idees, mentre que el món sensible no és mes que una il·lusió.

Nosaltres no creiem en el món de les idees, simplement creiem en l'abstracció. La idea de cavall existeix perquè a algú se li va ocórrer dir-li a dit animal cavall, això s'ha anat passant de generació en generació, de llengua en llengua fins a nosaltres.

9. Cal abolir la família? És moralment acceptable la Eugenèsia?

Els éssers humans som éssers socials, per tant la nostra felicitat i la nostra vida depenen d'això, de les relacions socials. La família és l'entorn social més proper a nosaltres, on ens ensenyen tot, on comença la nostra educació social. Així doncs, estem totalment d'acord en què no és aconsellable eliminar-la, és més, és imprescindible pel desenvolupament del que Plató considera persones sàvies, ja que és per on comença el nostre coneixement.

L'eugenèsia com a tal consisteix en "crear" el millor de cada persona o raça (per exemple els nazis i la seva raça ària). Ningú pot discriminar ningú per com és i per com deixa de ser, així doncs, una persona eugenèsica no pot conviure entre persones, ja que voldria eradicar tots els que ell considera defectes de cada persona. L'eugenèsia no és una bona metodologia, per tant no és acceptable moralment, ja que violaria els principis ètics de cada persona.

Preguntes referents a Plató

1.Vivim en una caverna?

Jo crec que sí, ja que la humanitat som els presoners i el món material és la nostra caverna. El món exterior, fora de la caverna, seria el món de les idees. La humanitat està atrapada en els sentits: en si ho podem veure, si ho podem tocar, si ho podem olorar, si ho podem provar o si ho podem escoltar. Mai ens parem a pensar en la perfecció de les idees.

2.És millor viure dins la caverna o fora?

Jo consideraria més cert de viure fora de la caverna, perquè vol dir que tens ganes de conèixer les idees vertaderes, vols saber si el que penses tu és cert o hi ha una realitat millor de la que penses. Ara, si ets una persona que es conforma, millor quedar-se dins de la caverna i viure en la teva pròpia realitat. Les persones, com els filòsofs, que saben que sempre hi ha una idea millorada de la que tenen, voldran estar fora de la caverna, ja que així podran continuar ampliant els seus coneixements. La seva intenció., per tant, serà de guiar a tothom a sortir de la caverna i a descobrir la idea del bé.


3 –La ignorància fa la felicitat?
Molts cop he sentit la frase de “que feliç que és l’ignorant”. Jo no m’acabo de decantar mai per si és certa o no, ja que m’he anat trobant amb diverses situacions que han anat a favor i en contra de la frase esmentada fa un moment. Tot i això si en un moment hagués d’escollir per força, suposo que em decantaria en contra ja que crec que l’ignorant viu amb una felicitat enganyosa, cabent la possibilitat de que si en un moment descobrís la veritat aquesta podria ser del tot diferent a lo que aquest s’hauria imaginat i per tant, podria deixar de ser feliç. Per la seva banda, la persona que és coneixedora de la veritat no pateix el risc de patir un desengany ja que tot ho sap i, en funció d’això, serà més o menys feliç que l’ignorant però podrà experimentar una felicitat vertadera.

4 – Cal abolir la democràcia?
“La democràcia és la forma de govern menys dolenta” es diu de vegades. Ben sabut és que la democràcia no és ni molt menys una forma perfecta de govern ja que el fet que una opinió sigui compartida per una majoria no implica que aquesta sigui la millor. A més a més, cal tenir en compte que en una democràcia pot arribar al poder qualsevol que sigui votat, sense implicar que aquesta persona sigui la més indicada per governar. Per contra, no és just que el poder el tinguin uns pocs i que la resta s’ho quedin mirant sense participar, per això estic a favor de la democràcia, perquè permet a tothom de ser escoltat. Bé, si més no, aquesta hauria de ser la democràcia. que actualment es dugui a terme o no, ja és una altra cosa.

5.Es pot assolir la perfecció?
Jo crec que es pot la perfecció però sempre depenent de quins aspectes es parla ja que una persona perfecta es impossible ja que seria aquella que tot el que fes sigues immillorable, però si estàs parlant d’un examen i treus la nota màxima, llavors vol dir que aquell examen es perfecte ja que tot esta be.Però segons Plató les persones prefectes existirien ja que serien els filòsofs i aquelles persones que portessin el carro amb els dos cavalls perfectament coordinats.Per tant, podem dir que la perfecció existeix.

6.Allò que és bo per a l’estat, també és bo per a l’individu?
No tot el que es bo per l’estat ho es per l’individu ja que moltes vegades el que beneficia l’estat perjudica l’individu o al revés, per exemple, com estem veient actualment per ajudar a l’estat a superar la crisis han començat les retallades i això perjudica l’economia de l’individu ja que la majoria de necessitats bàsiques pugen.
Però segons Plató no seria així ja que ell diu que els governants son justos, això vol dir que no perjudiquen a ningú, per tant la idea de Plató actualment no és present.

7.Només poden governar els filòsofs?

Només els governants poden serjustos?Si es busca un bé per la societat haurien de governar els filòsofs ja que son persones sàvies i justes, però no es el que està passant ja que actualment els governants son persones que entren en política com a un “hobby” ja que apart d’això tenen altres oficis.
Però segons Plató haurien de manar els filòsofs ja que son les persones més preparades per fer-ho.
I la segona pregunta no només haurien de ser els governants sinó tothom ja que un estat on tothom sigui just seria quasi una utopia.

10- És possible una societat tan classista?
Sí que és possible perquè Plató divideix la societat segons l’ànima de cadascú. L’ànima és l’essència de l’individu. Aquesta societat està formada piramidalment, on la base l’ocupen els obrers els qual produeixen i satisfan les necessitats materials i tenen la virtut de la temprança i la moderació. El segon pis, l’ocupen els militars els quals mantenen l’ordre i protegeixen la ciutat i tenen la virtut del coratge i la valentia. Finalment a la punta de la piràmide, hi ha els millors, els governants, els filòsofs, els quals tenen la virtut de la prudència.
Quan s’aconsegueix aquesta piràmide parlem d’una societat en harmonia perquè cada persona estarà en el lloc que li pertoca.

11- Podem liquidar al democràcia? Cal acceptar una societat totalitària com la que propugna Plató?
Segons Plató hauríem de liquidar la democràcia perquè no poden governar les persones que són elegides pel poble, sinó aquelles que són les millors per fer-ho. Si s’escull una persona votada per la majoria no serà el millor ja que la majoria de la població estan a la base de la piràmide i no tenen una qualitat intel·lectualitat prou alta per saber qui és el millor per governar, la qual cosa sí que tenen els filòsofs que ocupen l’últim pis de la piràmide. Per Plató s’hauria de crear una aristocràcia, el govern dels millors. No creiem en que s’hagi d’acceptar una societat tan totalitària com la que propugna Plató atès que no pensem en el sistema piramidal de Plató sigui el més adient per descriure la societat, tots tenim el mateix pes a la societat i si volem demostrar-ho ho fem amb les nostres pròpies virtuts deixant que el criteri global del món on vivim decideixi per si mateix. Tothom té dret a decidir ja que una persona no neix per ser manada per una d’altra sense que li demanin l’opinió i passar-se la vida esclava per les decisions alienes al seu pensament.

12- Què passa amb la llibertat de l'individu?

Segons Plató no hi ha llibertat de l’individu. La llibertat de l’individu queda negada en el moment que el governant és qui ordena i qui mou a la societat com si fos una titella. Ell, al ser el millor i el més savi, decreta què és correcte i què és incorrecte per l’individu i aquest al ser un ignorant no es pot passar dels límits que atorga el governant.

Eduard Punset

1- Segons Punset, existim perquè pensem, o pensem perquè existim?

Segons la opinió d'Eduard Punset, la causa que permet als éssers humans ser superiors als demés pel mer fet que pensem, no és més que les complexes connexions que es duen a terme entre les neurones que ens han estat otorgades. Així doncs, primer existim, i com que existim i existeixen aquests processos metabòlics, només gràcies a això, després som capaços de pensar com fem.

2- Quina és la importància de la ciència en un món ple de dogmes?

La ciència és l'única disciplina (per així dir-ho) que és sotmesa ella i les seves tesis a l'empirisme, a la comprovació, a la demostració pràctica i teòrica. Això, per contrabanda, suposa una constant remodelació de les tesis científiques vigents, ja que només seguiran essent vàlides fins que alguna persona, pel mateix camí pel què s'ha arribat a la conclusió anterior, demostri que allò és fals i que el que serà vigent fins que la evidència ho negui serà la seva exposició dels fets.

Aquest constant reciclatge és el que motiva als científics a seguir investigant, a aprofundir el que molts consideren inaprofundible, o a refutar-ho completament. Aquest reciclatge és el que introdueix, un món ple de dogmes predissenyats i inamovibles, una espurna d'incertesa que pot acabar movent grans muntanyes.

Aquest és l'autèntic valor, l'autèntic sentit que li troba Punset a la ciència.

3- Què diu la teoria del gen egoísta?

La teoria de Dawkins estableix que són els gens i no els individus els agents sobre els quals opera l'evolució. Dawkins redefineix el concepte de gen com a unitat informativa heretable que produeix un o diversos efectes concrets, en tant pugui existir una altra unitat d'informació que produeixi efectes diferents, denominada al•lel, sense importar si es tracta d'un improbable gen aïllat o de diversos gens cooperatius; fins i tot és indistint si un gen es correspon amb un cromosoma sencer o amb un fragment.
L'egoisme constitueix una metàfora amb la qual Dawkins explica que la probabilitat que un gen prosperi depèn de la seva capacitat d'adequació al medi.
Els organismes són, doncs, meres màquines de supervivència per a gens. Un gen d'un organisme segueix existint si dit ser es reprodueix. I, ja que els gens són la base de l'herència en la reproducció sexual, els gens que proporcionin avantatges reproductius per a l'individu al qual pertanyin els al•lels tendiran a ser heretats per un nombre cada vegada més gran d'individus. 
Una metàfora adequada per a la teoria del gen egoista és una resposta a la pregunta «Què va ser abans, la gallina o l'ou?». La resposta, segons la teoria del gen egoista, seria que la gallina no és més que el mitjà en què els ous es reprodueixen. 

4- Segons Punset què és millor, la intuició o la raó? Hi estaria d'acord Plató?

Segons Punset la intuïció val més que la raó ja que l'espai que ocupa el pensament racional en el nostre cervell és molt més petit que el de la inconsciència, és a dir, el de les emocions i la intuïció. Aquest pensament és clarament antagònic a la idea de Plató, que diu que els sentits són enganyosos i que la única forma d'accedir a la veritat de les coses és utilitzant la raó i l'enteniment.

5- Quin és al pitjor mal en què pot caure un país?

El pitjor mal en què pot caure un país, segons afirma Punset, és el de l'hermetisme. En què consisteix aquest hermetisme? En tancar-se sobre la seva pròpia closca, sense donar opció a la intrusió de cap agent (sobretot referits a la cultura) entri dins la teva closca. Aquest fet és mortal per la cultura autòctona, ja que limita les seves sortides i en talla l'evolució i la ploriferació, amb la qual cosa, aquella cultura acabarà quedant obsoleta. Fins i tot, Punset afirma que és més important permetre un anti hermetisme decent, abans no s'instauri una democràcia.

Un altre problema és l'endarreriment ideològic en el què viuen moltes de les persones que habiten el món actual. Un país pot ser capdavanter, però sempre romadran vestigis d'altres èpoques, mentalitats antiquades que obstaculitzen el propi país.

Punset critica aquesta poca inciativa en quant al desenvolupament de noves idees.

6- Quina és la nova revolució de la humanitat?

Un fet crucial a nivell psicològic individual, i la llarga social, és el correcte gestionament de les emocions més primàries de l'ésser humà, amb les quals ve al món. Avui dia es tendeix a apartar aquestes emocions, com si fossin nocives per a nosaltres, però Punset creu que són beneficioses, i que per aquetsa raó és primordial aprendre a controlar-les. Aquesta serà la principal revolució de la humanitat.

Amb aquest avenç, creu que es podrà trobar el perquè de moltes emocions com la por, la ansietat, la angoixa, etc., i, per tant, podrem reconduir-les cap a bé.

7- Explica la teoria de Punset sobre l'origen i la finalitat de l'amor.

Segons el senyor Punset, l’amor és un instint de fusió amb un altre organisme per a garantir la supervivència; simplement un impuls de fusió per sobreviure. Sense amor, no hi hauria unió, no hi hauria proliferació, no hi hauria supervivència. D'aquí ve l'exemple que posa de l'"espiroqueta".
Creiem que Plató no hi estaria d'acord, ja que per a ell, l’amor és l'harmonia de les ànimes, una nova forma d’elevar i purificar l’ànima. Plató diferencia dos tipus d'amors: l'amor envers el cos, i l'amor envers l'ànima. Cal que es combinin les dues per crear harmonia, però anteposa l'amor de l'ànima envers el del cos, ja que un amor només dedicat al cos, no està "illuminat" per l'amor de l'ànima, per tant, no rep la influència que tenen les idees sobre l'ànima. És un amor material, superficial, sense més sentit que el que cadascú li troba. Tot i així, no deixa de ser important.

8- Com defineix Punset la felicitat i la bellesa.

La felicitat està a la sala d’espera de la felicitat, normalment hi ha més felicitat en la preparació (en el període de ser nuvis), que no en el resultat (un cop ja casats). D'aquí podem extreure dues conclusions mencionades per Punset:
-La felicitat es l’absència de la por. Si realment no tenim por a res, no viurem eclipsats per l'ombra que ens causa el temor a quelcom desconegut, veuríem sempre el Sol brillar, amb la qual cosa el nostre esperit no moriria mai, i, conseqüentment, descobriríem la felicitat.
-La bellesa és l’absència del dolor. Tal i com afirma ell, una cara bella és aquella on no es percep ni gota de dolor, per tant que el seu metabolisme funciona correctament. Una cara amb una ganyota de dolor mai és bell i mai agrada completar-ho

9- Som una espècie única o n'hi altres com nosaltres?

Inicialment, amb el pensament religiós es creia que érem una espècie única ja que érem els escollits de Déu. Més tard, hi va haver científics que van afirmar que no érem únics, que era una simple qüestió de jerarquia entre espècies. Actualment hi ha neuròlegs que defensen que sí que som únics gràcies a les xarxes socials, perquè s’han convertit en una font d’innovació constant. Aquest ha sigut un canvi fonamental.

10- Quines són les tres últimes preguntes que interessen a Punset i que explicaria a les seves netes?

Les tres preguntes que interessen a l’Eduard Punset i que explicaria a les seves netes són: que hi ha vida abans de la mort; que hi ha moltes preguntes sense resposta i que això s’ha d’acceptar; i que també hem d’acceptar el fet de que canviar d’opinió no és perjudicial per a nosaltres, que és una cosa que més aviat ens ajuda a ser millors com a persones.

Filofoto 3

"Vosaltres us rieu de mi per ser diferent, jo em ric de vosaltres per ser tots iguals"

Kurt Cobain

Filofoto 2

La idea d'aquesta fotografia és ben senzilla. Les bombetes apagades són la major part de la societat actual, que viu a seguint a cegues uns ideals sense parar a qüestionar-se si realment s'hi senten identificats. El filòsof és el que ja ha descobert la llum del preguntar-se el per què de les coses, a no seguir la multitud perquè sí.

Per altra banda, el símbol més gràfic d'una idea és la bombeta encesa, i encaixa perfectament amb el fet que el filòsof entra en el món de les idees i amb la "seva llum" pot ajudar als altres en el camí per arribar a encendre les seves pròpies bombetes.

Francesc LLobera

FILOFOTO

Encara que estiguem ensorrats en les profunditats de l'abisme, hem de continuar treballant amb perseverança i paciència per poder deixar enrere la misèria i aconseguir objectius més bons, perquè com diu la dita, "de mica en mica, s'omple la pica".

Com es veu en la imatge, el pantà està al mínim de reserva d'aigua, a punt d'assecar-se, però no obstant, hi ha un rierol que constantment va baixant amb poca aigua per abastar l'embassament i "mantenir viva l'esperança de canviar".

José Antonio Marina

José Antonio Marina és un filòsof i escriptor que va néixer a Toledo.

En les seves obres apropa al públic els grans temes de la filosofia, centrant-se en l'estudi de la intel·ligència i l'àrea del llenguatge

Les idees principals extret

es del vídeo de José Antonio Maria són:

-La intel·ligència individual és la que justifica l'individualisme, per tant, les grans coses que faci la humanitat s'han de fer mitjançant la intel·ligència col·lectiva.

-La filosofia ha de ser d’avantguarda, a d'estar al peu de canó, al servei de la societat.

-Creu en l’ésser humà i en les seves possibilitats.

Plató

Plató va fer ús de la seva vida entre el s. V, segle d’or de la cultura atenesa, i IV aC. Durant aquest període Atenes, la ciutat més important de tot Grècia, va ser castigada per la guerra del Peloponès, la qual cosa va produir una davallada econòmica i social. El pensament de Plató es va forjar enmig de la violència de la guerra, volgué combatre i trobar sortida a aquesta situació basant-se en la formació d’una ciutat cívica i educada.

Entre d’altres filòsofs, la topada de Plató amb Sòcrates el féu decidir en la seva manera de viure. Quan Sòcrates va ser condemnat a mort i assassinat posteriorment, Plató va fugir d’Atenes ja que els seguidors socràtics no eren ben vistos. Aquell fet feren comprendre a Plató que calia repensar el fet polític de ple. Primer es refugià a Mègara, on va perfeccionar la seva capacitat argumentativa. Sabem que també va estar a Egipte on estudià matemàtiques a l’escola de Teodor. Més tard, el coneixement dels pitagòrics (sobretot d’Arquitas) li possibilità d’aprofundir els seus pensaments matemàtics, astronòmics, musicals i polítics. En les seves obres també hem observat un toc religiós, influència dels pitagòrics.
Plató després d’aquesta etapa mediterrània tornà a Atenes amb 40 anys i hi romangué la resta de la seva vida, tot i que féu encara algun viatge a Siracusa.
A Atenes va fundar L’Acadèmia (387 aC), que amb el temps, esdevindria un centre d’estudi i de formació intel•lectual i política de primer ordre, on es desitjava forjar els futurs i bons governants d’Atenes. A la dreta veiem la imatge de l'escola d'Atenes.

Quan es va acabar la guerra, Atenes ja no era un imperi el que havia estat, però havia adquirit una certa estabilitat i prosperitat. Això permetia que es pensés en repensar tota la seva manera de comprendre la política. La posició de Plató davant de la nova política atenesa abraçava dos aspectes: el filosòfic i el polític. Com a filòsof, defensava que només hauria d’accedir al poder aquells ciutadans millor preparats per governar, els més savis. Com a polític, estava totalment en contra de la democràcia ja que el desordre en les opinions portava a un relativisme del pensament i dels costums que ell creia perniciós per Atenes. Els qui no defensaren la democràcia, ho feren amb els règims jerarquitzats i l’excel•lència dels ciutadans amb el foment de l’educació. Plató elabora tota aquesta visió filosòfica i política de la polis; i ho fa reformant tota la manera de comprendre el pensament (el saber en oposició a l’opinió) i la vida (l’excel•lència moral en la qual cal que visqui el ciutadà i la Ciutat com un tot).
Plató ha esdevingut el veritable deixeble de Sòcrates perquè no ha seguit el pensament del qui tenia per mestre, sinó perquè va arribar a pensar per ell mateix.

Qüestionari Filosofia

1- En quants períodes se sol dividir l'etapa de la filosofia grega? Quins són?
Es pot dividir aquesta etapa en cinc períodes.
El primer és l'anomenat període físic o presocràtic (s. VII - V a.C.), en el qual va sorgir el problema de l'Arkhé, enfocat desde tres punts de vista: el de l'escola de Milet (Thales, Anaxímedes, Anaximandre), que buscava la resposta a "de què està fet el cosmos i què és el cosmos?"; els pitagòrics plantejaven l'Arkhé com un gran teorema matemàtic; i hi va haver un tercer grup (Heràclit, Parmènides) que se centrava en el canvi, del qual negaven l'existència.
El segon període s'anomena període humanístic o hel·lenístic (s. V a.C.) en el qual apareixen dos grups enfrontats: els sofistes, que defensaven una teoria relativista del món (res no és vertader ni fals, el que compta és com ho argumentes), i Sòcrates, que es preocupava per la definició dels conceptes ètics com el Bé i la Justícia. Entre ells hi havia una discussió sobre la paraula, els primers creien que era una eina de poder, mentre que Sòcrates pensava que era un instrument per trobar la veritat.
El següent període és el període central o ontològic (s. IV a.C.). En destaquen Plató i Aristòtil. Entre ells hi havia discrepàncies sobre les idees. Plató deia que les idees són els models de tot acte o pensament, mentre que Aristòtil creia que un no pot anar separat de l'altre.
En el període ètic (s. III a.C.) cal destacar la presència de tres grups: els estoics, que tractaven el dolor, saber-l'ho acceptar, autocontrolar-l'ho; els epicuris, que tractaven la felicitat com a prioritat de tot home; i els cínics, els quals negaven tota possibilitat de veritat: TOT és fals.
L'últim període és el període religiós o romà (s. II a.C. - II-III d.C.). En aquest període reapareixen velles escoles, bàsicament la pitagòrica i la platònica (neopitagòrica i neoplatònica).

2- A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?
Els estoics pertanyen a la època ètica o període hel·lenístic, en el qual, tal i com indica el nom, va sorgir una preocupació per la moral de la persona com a individu, deixant de banda el col·lectiu. El segle III a.C. va ser una època de crisi social i anarquia política, és per això que sorgeixen els estoics, entre altres.
La seva filosofia enfocava la moral des d'un punt de vista del dolor: "al món hi ha el mal i el savi (sempre el model de tot individu és el savi) és aquell que sap assumir i acceptar el dolor".
Els neoplatònics, en canvi, pertanyen al període religiós o romà. En aquesta època (s. II a.C. - s. II-III d.C.) la filosofia experimenta una forta decadència. Això afavoreix la creació de sectes religioses. Tot i així, l'afany de restaurar la filosofia impulsa a reobrir velles escoles (neopitagòriques i neoplatòniques), les preocupacions de les quals és el més enllà.

3- Escriu en 3 línies en què consisteix el "pas del mite al logos".
El pas del mite al logos consisteix en fer ús de la raó, deixar de viure encegats per fantasies i llegendes que dominin la forma de pensar i viure de la societat. Va ser un canvi difícil ja que trencava amb tots els esquemes i costums en que la societat, és a dir, trencava amb la lògica intuitiva de la gent, trencava amb allò que la inteligència capta en primer pla.

4- Com es poden classificar els mites?

Els mites es poden classificar segons la seva funció en:

Cosmogònics: volen explicar la creació del món.

Teogònics: es refereixen a l’origen dels Déus.

Antropogènics: es refereixen a la creació de l’home. 

Etiològics: intenten explicar l’origen i el perquè de determinades institucions escatològiques: fan referència a la vida del més enllà, imaginen la fi del món...

5- Quina és la intenció i el valor dels mites?

El mite pretén transmetre un missatge a través d’imatges. El mite no és ni veritat ni mentida: és un indici. Indica coses profundes sobre l’home, el món i la vida

6- Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què ?

Apol·lo – Déus aeris

És el símbol dels déus de sobirania, més conceptuals, que anomenem Olímpics. És el fil de Zeus, anomenat també Febus, i representa l’ordre, el seny, la moderación, la prudència i la música amb ritme i la poesia.

Dionís – Déus terrestres

És el fill de Zeus i Sèmele, simbolitza els déus terrestres d’origen neolític, és el déu del joc, de la festa, del vi, del teatre i del deliri.

7- En què consisteix el “problema de l’Aletheia”?

Aletheia vol dir veritat, la qual també vol dir desvetllament, des-ocultament, “el que estava adormit i ara ja no ho està”. La idea de fons és que la veritat és “despertat” i és “llum”. És com si les coses tinguessin quelcom que les ocultés, i la intel·ligència humana s’esforcés a descobrir la veritat, desvelant-la sobre la foscor de les coses. 

Els grecs de l’època d’Homer i altres civilitzacions, creien que el saber autèntic és el dels déus. Llavors es planteja un problema, el problema de la aletheia-veritat, atès que les persones, en aquesta època, no es creuen posseïdores de l’aletheia (veritat) ja que només la coneixen, des de l’eternitat, els Déus. Quan l’home des-vela la veritat s’empara d’un privilegi dels déus i aquests ens fan pagar les conseqüències amb algun càstig. No gosar trencar les normes i des-velar el que està ocult també forma part del problema el qual significa privar l’inici del camí filosòfic. Però molt lentament, s’anirà consolidant una mentalitat que donà origen a la filosofia: no només els déus coneixen el món; també l’home amb l’esforç de la seva intel·ligència pot arribar a l’alétheia-veritat. L’home pot desvelar si raona correctament. Es produeix el naixement de la filosofia vinculat a la nova mentalitat racional. Per a la mentalitat racional, la veritat no és un privilegi d’alguns (dels Déus) sinó una condició de l’acte humà i un pressupòsit de la comunicació objectiva. 

8- Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?

Hi ha 5 factors que fan possible el miracle grec (el pas del mite al logos):

Econòmic: el país (Grècia) és molt pobre i això obliga al comerç. Els grecs prenen contacte amb altres civilitzacions, per tant, poden contrastar i discutir diverses maneres d’entendre el món, tenen mentalitat de comerciant. És important la seva relació amb Egipte, l’imperi més important del moment. 

Sociològic: cada ciutat-estat és independent. Els ciutadans tenen a prop el poder polític, coneixent els governants i els poden criticar a l’àgora. Això fa aparèixer una consciència individualista molt forta. Tenen la confiança en el valor de l’home capaç de regir racionalment la ciutat i de governar-se racionalment, sense necessitat d’una religió. 

Religiós: no hi ha confraries religioses organitzades que tinguin poder per sobre de les polis. Cada ciutat té la seva manera pròpia i diferent d’organitzar i d’entendre els cultes religiosos. La medicina grega, per exemple, constitueix un seriós esforç per criticar la superstició de la religió i buscar causes racionals.

Educatiu: els ciutadans tenen l’obligació de participar en la política de les ciutats. A l’àgora es debaten temes que interessen a tothom i tothom està obligat a participar-hi. Això fa que els grecs estiguin educats per la discussió. Els primers filòsofs grecs aprenen la física i les matemàtiques dels egipcis. Les adopten, però prescindeixen dels aspectes religiosos que eren presents a la física i les matemàtiques d’Egipte. El cosmos es pot explicar a partir de les fórmules matemàtiques i geomètriques. Desenvolupen la idea de la proporció en l’art (a partir de la geometria) i en altres nivells; com la proporció entre el pensament i l’acció, entre la raó i els sentits. La idea grega segons la qual en totes les coses hi ha la seva proporció serà essencial en el desenvolupament de l’esperit occidental.

9- Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Thales i el de Pitàgores?

La diferència aparent entre el pensament pitagòric i el de Thales resideix en el fet que Thales busca resposta a l’Arkhé de manera molt més simple i vaga, afirma que l’Arkhé és un element físic/químic, a partir del qual sorgeixen TOTS els demés. Pitàgores en canvia concep la idea d’un gran teorema matemàtic, la qual cosa dóna pistes sobre el epnsament de Pitàgores, el qual ja va més enllà de la pròpia lògica, busca relacions on abans no n’hi havia per ningú. Aquesta idea de les relacions matemàtiques amb l’Arkhé dóna que pensar sobre la recerca de la precisió pel que fa a la definició d’Arkhé.

10- En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

Es considerava que hi havia una contradicció entre aquests dos filòsofs ja que Heràclit el presentaven com l’iniciador de la filosofia dialèctica i Parmènides era considerat el pare del racionalisme radical. Parmènides defensava l’idea de l’esser etern mentre Heràclit era el filòsof de l’esdevenir i del canvi, tot això des del punt de vista de Hegel.

En canvi per a l’historiador Rodolfo Móndolfo la polèmica se centra en el tema dels oposats,per Parmènides els oposats són inconciliables, és a dir,que no es poden resoldre. Heràclit en canvi defensava que els oposats eren conciliables.

11- Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?

Tenint en compte que l'actualitat està regida bàsicament per la ciència, creiem que la més actual és la proposada pels pitagòrics, ja que defensen l'univers com a una "cosa" física, no atenent-se tant a la metafísica de l'univers, sinó més a la part palpable d'aquest: tot el referent a les distàncies, mesures... TOT és un conjunt de fórmules matemàtiques.

La primera teoria creiem que és massa imprecisa o general, preguntant-se massa a grosso modo l'univers en sí: "què és l'univers? De què està fet?" Aquesta proposta té connotacions que ens semblen que plantegen l'univers com a una homogeneïtat, quan en canvi s'ha descobert que molt heterogeni.

La tercera és purament metafísica, en la qual creiem que la major part de la gent del món actual (Occident) ha passat pàgina. No es plantegen preguntes d'aquest estil des del punt de vista filosòfic, ja que la ciència els hi corrobora.

És per això que la segona teoria és la més pertinent tenint en compte la situació actual del món. A més, la ciència ha corroborat aquesta teoria pitagòrica, ja que mitjançant fórmules matemàtiques han pogut conèixer més sobre l'univers.