DESCARTES, QUÈ SÓC DONCS?

Descartes en aquest text desenvolupa les veritats principals per poder trobar-ne de noves. Descartes es pregunta i respon “Què sóc, doncs? Una cosa que pensa” i llavors troba la primera deducció. Una cosa que dubta, concep, afirma, nega, vol, no vol, també imagina i sent. Facultats que pertanyen a la seva naturalesa. Imagina moltes coses i en sent també moltes d’altres trameses pels òrgans del cos. La cosa vertadera com és i existeix, encara que dormís sempre i que aquell que li ha donat l’ésser, emprés totes les seves forces per enganyar-lo, és irrefutable que és ell qui dubta. És cert que té la capacitat d’imaginar, no obstant aquesta mateixa possibilitat d’imaginar no deixa d’existir. Ell és el mateix que sent. Algú li podria dir que aquestes aparences són falses i que dorm. Potser sí, però no és altra cosa que pensar. A partir d’aquí comença a conèixer allò que és, amb una mica més de claredat i distinció que fins ara. Hem d’utilitzar el mètode cartesià, en comptes d’aventurar-nos i atabalar-nos amb la informació que ens donen els nostres sentits. Descartes dur a terme la primera intuïció on diu que està segur que és cert que està dubtant (el dubte es retroalimenta). Conseqüentment arriba la primera deducció ja que no es pot dubtar sense pensar atès que si dubta pensa. Més tard desemboca a la segona deducció ja que si pensa existeix (COGITO ERGO SUM) i la demostració està a “no es pot pensar sense existir”. La tercera deducció apareix sentenciant l’ésser com una cosa que pensa, una substància pensant. A partir d’aquí continuem nosaltres mateixos fent deduccions de les més primàries per arribar a les veritats més complexes.

METGE CARTESIÀ (House)

METGE CARTESIÀ (House)

En House en el moment que veiés entrar la persona amb la pell i els cabells de color blau hauria de començar a treballar a partir del mètode cartesià el qual és el més bo i rigorós segons Descartes!!

Utilitzaria el mètode cartesià ja que és l’únic on pot trobar la veritat i la raó de la malaltia del pacient. El procés per descobrir-les es dividiria en 4 parts.

En primer lloc (EVIDÈNCIA), evitaria acuradament la precipitació i la prevenció. D’aquesta manera aniria amb els seus companys de feina a la seva pissarra de “vileda” i tan sols inclouria les malalties i dolències que es presentessin al seu esperit tan clarament i tan distintament que no tinguessin cap motiu per posar-ho en dubte.

En segon lloc (ANÀLISI), anirien descartant les idees obtingudes prèviament analitzant amb proves el pacient i comprovant si els símptomes de les primeres intuïcions coincideixen. També tindrien en compte les característiques del malalt per no empitjorar la situació a l’hora de curar-lo a partir de la solució que trobessin convenient. Li farien preguntes al pacient demanant com creu que s’ho ha fet, quines parts li fan mal?,etc, i a partir d’aquí agafarien totes les malalties que coincidissin amb aquells símptomes.

En tercer lloc (SÍNTESI), tornarien a la pissarra de vileda, comprovarien i tan sols apuntarien les dolències que coincideixen amb totes les informacions i proves extretes del malalt.

Finalment (ENUMERACIÓ), amb les dolències que ha extret tornaria a veure el pacient i li preguntaria si les característiques de la malaltia pensada coincideixen amb les seves. A part farien més proves relacionades amb la pensada per poder saber l’exactitud i la veracitat del diagnòstic.

Per acabar se li practicaria el tractament desitjat.

Vida de Descartes

·         Pare de la filosofia “moderna” à Inicia el Racionalisme

·         Gran burgesia francesa à li va permetre estudiar a “La Flèche”, escola jesuïta de gran nivell.

·         Va ser un gran aficionat a la ciència de Galileu.

·         Pretenia donar una major importància a la filosofia i al coneixement.

“Discurs del Mètode” 1637

·         Escrit de forma autobiogràfica, pel fet que sovint compara el que exposa en el llibre amb el que realment li va passar à permet fer veure als lectors fins a quin punt va utilitzar ell la raó.

·         Ensenyament de les matemàtiques

·         Lamenta l’aplicació de les matemàtiques exclusivament a les arts mecàniques.

·         També ensenya llatí.

·         És publicat en l’època en què Galileu Galilei mort.

·         S’explica un resum per trobar el camí cap a la veritat científica.

·         Consta de 6 parts, on es comença explicant, barrejat amb ironia, que el seny és la virtut o característica més ben repartida per Déu, juntament amb altres com la raó o el sentit comú.

o   Regla de l’evidència

o   Regla de l’anàlisi

o   Regla de la síntesi

o   Regla de l’enumeració (les altres dues no es van arribar a publicar)

·         Segons diu, no és suficient tenir un bon esperit, sinó que el que marca la diferència és saber-ho aplicar bé.

“Meditacions Metafísiques” 1641

·         És una ampliació del “Discurs del Mètode”.

·         Escrit en llatí.

·         Afirma l’existència d’un Déu bo.

·         També es basa en experiències personals, fins i tot més que en l’anterior.

·         Orientar la raó per trobar la veritat en la ciència.

·         “Ment Cartesiana” à personalitat dominada pel rigor i la claredat d’idees à Permet trobar les raons certes i evidents.

·         Per a ell la felicitat es basa ens aquests 4 matissos:

o   No acceptar el que no s’ha demostrat que sigui cert.

o   Fer recomptes generals

o   Reconduir els pensaments cap a trobar al veritat

o   Reduir al màxim les dificultats.

René Descartes

VIDA

· Neix el 1596 a Descartes i mor el 1650 a Estocolm

· Descartes és el filòsof francès més important, és el pare de la filosofia moderna i va iniciar el racionalism

El motiu pel qual es va allunyant de Itàlia es per por als atacs que podia rebre a causa de les seves idees com Galileu.

La difusió de les idees de Descartes és important a partir de la seva mort.

Discurs del mètode

Es divideix en sis parts pero les dues últimes no van ser publicades per por a les represàlies.

La primera part:Ddiu que el camins de la rao son el rigor , aplicar una bona metodología i la necessitat d’autoreflexió.

La segona part: Parla del seu mètode que consta en donar a les ciencies un fonament ferm, unes bases indiscutibles per a qualsevol ment racional:

· Regla de l’evidència: “no acceptar mai cap cosa com a vertadera sense conèixer evidentment que ho sigui; és a dir, evitar la precipitació i la prevenció.”

· Regla de l’anàlisi: “dividir cadascuna de les dificultats en tantes parts com fos possible i com calgués per resoldre-la millor”

· Regla de la síntesi: “conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer per ascendir poc a poc, fins al coneixement dels més complexos”

· Regla de l’enumeració: “fer arreu recomptes tan complets i revisions tan generals que arribés a estar segur de no ometre res”.

La tercera part: es troben les idees bàsiques de l’aportació caresiana en el dimini de la ètica

La quarta part: és la la trobada amb la certesa absoluta, amb la primera afirmació indudablement vertadera, és la part més important,

MEDITACIONS METAFÍSIQUES:

És la obra més important i actual de Descartes.

- Meditació primera inicia justament la temàtica del dubte. Vol destruir totes les seves antigues opinions.

-Meditació segona admet la possibilitat de dubtar fins que sàpiga que no hi ha res de cert al món. A tal punt que dubta de la seva existència però pensa" Si dubto, penso; si penso, existeixo".

-Meditació tercera, posa com a regla general " les coses que concebem molt clarament i molt distintament són totes vertaderes"

-Meditació quinta demostra que Déu existeix i que aquest Déu no és enganyador ni maligne

EL MÓN DE LES IDEES (FILOFOTO)

L'home intenta sortir de la caverna i apropar-se a la llum, al món de les idees.

DESCARTES

David Zeichen Ortega:

VIDA

- Neix el 1596 a Descartes i mor el 1650 a Estocolm

- René Descartes és el mes important dels filòsofs francesos, és el pare de la filosofia moderna i iniciador del racionalisme.

- Va entrar a la Fleche (escola d’alt nivell).

- La seva primera obra és: Discurs del Mètode (1637).

- El motiu pel qual es va allunyant de Itàlia es per por als atacs que podia rebre a causa de les seves idees com Galileu.

- La difusió de les idees de Descartes és important a partir de la seva mort.

EL DISCURS DEL MÈTODE

- En aquesta obra reflecteix un interès per les matemàtiques, la ciència, el llatí i les arts mecàniques.

- El llibre té sis parts però les dos últimes no van ser publicades per por a les represàlies que podien causar.

La primera part parlava sobre la necessitat d’una autorreflexió a partir del raonament.

La segona part parla del seu mètode que consta en donar a les ciències un fonament ferm, unes regles indiscutibles per a qualsevol ment racional. Aquestes bases són:

Regla de l’evidència: “no acceptar mai cap cosa com a vertadera sense conèixer evidentment que ho fos; és a dir, evitar acuradament la precipitació i la prevenció.”

Regla de l’anàlisi: “dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com calgués per resoldre-la millor”

Regla de la síntesi: “conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer per ascendir poc a poc, gradualment, fins al coneixement dels més complexos”

Regla de l’enumeració: “fer arreu recomptes tan complets i revisions tan generals que arribés a estar segur de no ometre res”.

A la tercera part és on es troben les idees bàsiques de l’aportació cartesiana en el domini de l’ètica.

La quarta part és la més important i coneguda, la trobada amb la certesa absoluta, amb la primera afirmació indudablement vertadera.

MEDITACIONS METAFÍSIQUES:

- És la obra més important i actual de Descartes.

- El que fa Descartes en aquest llibre és meditar posant en pràctica el seu mètode:

La meditació primera inicia la temàtica del dubte. El seu dubte és radical i metodològic. Vol destruir totes les seves antigues opinions.

En la meditació segona admet la possibilitat de dubtar fins que sàpiga de cert que no hi ha res de cert al món. En la Meditació Descartes només diu: “Jo sóc, jo existeixo”, perquè ho penso. Si dubto, penso; si penso, existeixo. El dubte entranya una certesa; només aprofundint en el dubte es pot arribar a una certesa. El primer principi de la filosofia que cercava

En la meditació tercera el tema central és el criteri de certesa.

En la meditació quinta Descartes creu que ha de demostrar que Déu existeix i que aquest Déu no és enganyador ni maligne.

RENÉ DESCARTES

René Descartes va néixer el 196 i morir el 1650 a Estocolm. Pertanyia a la burgesia francesa la qual cosa va possibilitar que anés al millor col·legi que hi havia al moment, La Flèche, un col·legi de Jesuïtes on va aprendre l’art de les matemàtiques i les ciències d’una forma amagada, ja que en aquell moment no s’ensenyaven. És considerat el pare de la filosofia i iniciador del racionalisme. La primera obra que va fer és el Discurs del Mètode (1637) on destacà l’ensenyament de les matemàtiques. Més tard al 1641 publicà “Meditacions metafísiques.

- - DISCURS DEL MÈTODE: la seva primera obra, on reflexa un interès per les matemàtiques, el llatí i les arts mecàniques. Un llibre compost per sis parts de les quals tan sols estan publicades 4 parts ja que les dues restants podien haver estat excusa per originar represàlies.

1a part: Descartes ens mostra que la raó és la millor cosa que està repartida en aquest món, ja que tots jutgen que poseeixen tan bona provisió d'ella que encara que els més dificils de contentar en altres matèries no solen apetir més del que ja tenen. No hi ha prou en tindre bon espirit, el més important és aplicar-lo bé amb una bona metodología i la necessitat d’autoreflexió.

2a part: el dubte metòdic racional porta a Descartes al descobriment d’un fonament sòlid del coneixement:

1. Evidència: No acceptar mai com a veritable cap coneixement que no es presenti amb claredat i distinció davant la raó.
2. Anàlisi: Dividir cadascun dels problemes en tantes parts com sigui necessari de cara a trobar la seva millor solució.
3. Síntesi: Recompondre, ordenadament i com per grans elements simples fins al coneixement dels compostos.
4. Enumeració: Fer revisions tan exhaustives que hom adquireixi la seguretat de no ometre res.

3a part: El mètode ensenya a seguir l'ordre veritable i enumerar totes les circumstàncies d'allò que es busca, conté tot allò que confereix certesa a les regles de l'aritmètica. Amb aquest mètode, Descartes estava segur d'emprar la seua raó de la millor manera que li fora possible. La seua ànima s'acostumava poc a poc a concedir més clara i distints els objectes. Al ser tant jove, comprengué que no devia cometre aquest projecte fins arribar a una edat més madura.

4a part: segons Descartes, les primeres meditacions que realitza són tant metafísiques i fora de lo comú que pot ser no siguin del gust de tot el món, però malgrat açò se sent obligat a parlar d'elles per a que es pugui jutjar si els fonaments que ha adoptat eren prou sòlids. Descartes en aquesta ocasió tant sols vol buscar la veritat i va pensar fer tot el contrari i rebutjar com a absolutament fals tot allò en que pogués imaginar el menor dubte.

MEDITACIONS METAFÍSIQUES: La proposta d’una metafísica molt diferent de la de l’edat mitjana i de l’antiguitat: el jo, tancat en si mateix, es converteix en la font de la veritat, i la veritat queda així reduïda a certesa, a la certesa que el subjecte troba en la seva consciència. Neix la filosofia moderna, la filosofia del subjecte que es converteix en el criteri de la veritat.

• Descartes encara manté la “hipòtesi” de Déu, però aviat es creurà que Déu no és necessari per a explicar el món des de l’home.