RENÉ DESCARTES

René Descartes va néixer el 196 i morir el 1650 a Estocolm. Pertanyia a la burgesia francesa la qual cosa va possibilitar que anés al millor col·legi que hi havia al moment, La Flèche, un col·legi de Jesuïtes on va aprendre l’art de les matemàtiques i les ciències d’una forma amagada, ja que en aquell moment no s’ensenyaven. És considerat el pare de la filosofia i iniciador del racionalisme. La primera obra que va fer és el Discurs del Mètode (1637) on destacà l’ensenyament de les matemàtiques. Més tard al 1641 publicà “Meditacions metafísiques.

- - DISCURS DEL MÈTODE: la seva primera obra, on reflexa un interès per les matemàtiques, el llatí i les arts mecàniques. Un llibre compost per sis parts de les quals tan sols estan publicades 4 parts ja que les dues restants podien haver estat excusa per originar represàlies.

1a part: Descartes ens mostra que la raó és la millor cosa que està repartida en aquest món, ja que tots jutgen que poseeixen tan bona provisió d'ella que encara que els més dificils de contentar en altres matèries no solen apetir més del que ja tenen. No hi ha prou en tindre bon espirit, el més important és aplicar-lo bé amb una bona metodología i la necessitat d’autoreflexió.

2a part: el dubte metòdic racional porta a Descartes al descobriment d’un fonament sòlid del coneixement:

1. Evidència: No acceptar mai com a veritable cap coneixement que no es presenti amb claredat i distinció davant la raó.
2. Anàlisi: Dividir cadascun dels problemes en tantes parts com sigui necessari de cara a trobar la seva millor solució.
3. Síntesi: Recompondre, ordenadament i com per grans elements simples fins al coneixement dels compostos.
4. Enumeració: Fer revisions tan exhaustives que hom adquireixi la seguretat de no ometre res.

3a part: El mètode ensenya a seguir l'ordre veritable i enumerar totes les circumstàncies d'allò que es busca, conté tot allò que confereix certesa a les regles de l'aritmètica. Amb aquest mètode, Descartes estava segur d'emprar la seua raó de la millor manera que li fora possible. La seua ànima s'acostumava poc a poc a concedir més clara i distints els objectes. Al ser tant jove, comprengué que no devia cometre aquest projecte fins arribar a una edat més madura.

4a part: segons Descartes, les primeres meditacions que realitza són tant metafísiques i fora de lo comú que pot ser no siguin del gust de tot el món, però malgrat açò se sent obligat a parlar d'elles per a que es pugui jutjar si els fonaments que ha adoptat eren prou sòlids. Descartes en aquesta ocasió tant sols vol buscar la veritat i va pensar fer tot el contrari i rebutjar com a absolutament fals tot allò en que pogués imaginar el menor dubte.

MEDITACIONS METAFÍSIQUES: La proposta d’una metafísica molt diferent de la de l’edat mitjana i de l’antiguitat: el jo, tancat en si mateix, es converteix en la font de la veritat, i la veritat queda així reduïda a certesa, a la certesa que el subjecte troba en la seva consciència. Neix la filosofia moderna, la filosofia del subjecte que es converteix en el criteri de la veritat.

• Descartes encara manté la “hipòtesi” de Déu, però aviat es creurà que Déu no és necessari per a explicar el món des de l’home.