4. Dado que los animales también parecen capaces de sentir placer y dolor, y que ir a los toros supone placer para el espectador pero dolor para el an

L’utilitarista el que faria és realitzar una enquesta per saber quin percentatge de la població està a favor d’aquest espectacle i quin hi està en contra. Un cop extrets els resultats, si aquests fossin favorables a l’espectacle, l’utilitarista hi estaria a favor perquè donaria plaer a mes persones de les que hi estarien en contra, llavors el matar el toro seria justificable. Per altra banda, si les enquestes fossin desfavorables a l’espectacle, l’utilitarista hi estaria en contra perquè produirien plaer a un nombre reduït de persones i per això no seria justificable.

Des del meu punt de vista, en canvi, el patiment d’un animal no es pot comparar amb el plaer que sentin tots els espectadors de l’exhibició. El plaer que sent un espectador en veure com el “torero” esquiva les embranzides del toro o quan el mateix “torero” li clava l’espasa i el mata d’una sola estocada (tot i que no sempre, i llavors li ha d’anar clavant estocades fins a matar-lo definitivament) no es pot equiparar al dolor i patiment que sent l’animal agonitzant, pensem a més a més que es troba sota una situació d’estrès i nervi ja que no sap on es troba i se sent amenaçat.

francesc

DILEMES (UTILITARISME)

1. Tengo una gran fortuna. Puedo donarla en su mayor parte a mis hijos (que viven bastante bien sin ella) o a una institución que la distribuya entre gente más pobre que mis hijos. ¿Qué debería hacer si fuera utilitarista? ¿Qué harías tú y por qué?

Un utilitarista calcularia el plaer que causaria segons unes condicions ja pautades anteriorment pels mateixos utilitaristes i veuria que si repartís els diners en una institució que els distribuís entre la gent més pobre i necessitada la condició de “l’extensió” augmentaria ja que un plaer que arribi a molts més és més útil que un plaer per a algú tot sol. A més, hi ha una màxima utilitarista que diu “màxim plaer per al màxim nombre” que ha de ser aplicada des de la perspectiva d’una acció concreta, sinó de les conseqüències més globals d’un regla universal, i en aquest cas el més útil és ajudar a un gran nombre de necessitats pobres que tindran l’oportunitat de sentir el plaer abans que uns pocs que viuen en una societat acomodada que ja s’han trobat amb el benestar per
altres vies.
Jo donaria una part de la fortuna als meus fills i una altra part als més necessitats perquè encara que sàpiga que els meus fills viuen bastant bé sense ella, no sé el que els depararà en un futur incert on pot ser que la sort se’ls tombi i acabin necessitant urgentment aquests diners que els he donat a tercers.

2. Dos pacientes de la misma edad están a punto de morir, necesitan un trasplante, pero sólo hay un órgano disponible. Uno es un artista cuyas obras entusiasman al público, el otro es un hombre huraño y solitario. Soy un médico utilitarista, ¿a quién salvaría? ¿A quién salvarías tú y por qué?

Un utilitarista salvaria al pacient el qual les seves obres entusiasmen al públic ja que com hem dit abans produeix més plaer que l’home esquerp i solitari i és una de les condicions per poder decidir la tria.

Jo salvaria a la persona que portés més temps en llista d’espera (hagués demanat abans l’òrgan), sense distinció, i sinó, ho faria a sorts. No posaria mai la vida d’una persona per sobre de la d’una altra ja que les dues es mereixen la mateixa oportunitat i a més, ningú t’assegura que la persona que entusiasme a tothom després de l’operació serà un assassí cruel o que la persona esquerpa i solitària un cop acabada la intervenció trobarà tan fascinant el món de la medicina que es convertirà, per exemple, en el descobridor de la cura per la SIDA.