Filofoto 3

"Vosaltres us rieu de mi per ser diferent, jo em ric de vosaltres per ser tots iguals"

Kurt Cobain

Filofoto 2

La idea d'aquesta fotografia és ben senzilla. Les bombetes apagades són la major part de la societat actual, que viu a seguint a cegues uns ideals sense parar a qüestionar-se si realment s'hi senten identificats. El filòsof és el que ja ha descobert la llum del preguntar-se el per què de les coses, a no seguir la multitud perquè sí.

Per altra banda, el símbol més gràfic d'una idea és la bombeta encesa, i encaixa perfectament amb el fet que el filòsof entra en el món de les idees i amb la "seva llum" pot ajudar als altres en el camí per arribar a encendre les seves pròpies bombetes.

Francesc LLobera

FILOFOTO

Encara que estiguem ensorrats en les profunditats de l'abisme, hem de continuar treballant amb perseverança i paciència per poder deixar enrere la misèria i aconseguir objectius més bons, perquè com diu la dita, "de mica en mica, s'omple la pica".

Com es veu en la imatge, el pantà està al mínim de reserva d'aigua, a punt d'assecar-se, però no obstant, hi ha un rierol que constantment va baixant amb poca aigua per abastar l'embassament i "mantenir viva l'esperança de canviar".

José Antonio Marina

José Antonio Marina és un filòsof i escriptor que va néixer a Toledo.

En les seves obres apropa al públic els grans temes de la filosofia, centrant-se en l'estudi de la intel·ligència i l'àrea del llenguatge

Les idees principals extret

es del vídeo de José Antonio Maria són:

-La intel·ligència individual és la que justifica l'individualisme, per tant, les grans coses que faci la humanitat s'han de fer mitjançant la intel·ligència col·lectiva.

-La filosofia ha de ser d’avantguarda, a d'estar al peu de canó, al servei de la societat.

-Creu en l’ésser humà i en les seves possibilitats.

Plató

Plató va fer ús de la seva vida entre el s. V, segle d’or de la cultura atenesa, i IV aC. Durant aquest període Atenes, la ciutat més important de tot Grècia, va ser castigada per la guerra del Peloponès, la qual cosa va produir una davallada econòmica i social. El pensament de Plató es va forjar enmig de la violència de la guerra, volgué combatre i trobar sortida a aquesta situació basant-se en la formació d’una ciutat cívica i educada.

Entre d’altres filòsofs, la topada de Plató amb Sòcrates el féu decidir en la seva manera de viure. Quan Sòcrates va ser condemnat a mort i assassinat posteriorment, Plató va fugir d’Atenes ja que els seguidors socràtics no eren ben vistos. Aquell fet feren comprendre a Plató que calia repensar el fet polític de ple. Primer es refugià a Mègara, on va perfeccionar la seva capacitat argumentativa. Sabem que també va estar a Egipte on estudià matemàtiques a l’escola de Teodor. Més tard, el coneixement dels pitagòrics (sobretot d’Arquitas) li possibilità d’aprofundir els seus pensaments matemàtics, astronòmics, musicals i polítics. En les seves obres també hem observat un toc religiós, influència dels pitagòrics.
Plató després d’aquesta etapa mediterrània tornà a Atenes amb 40 anys i hi romangué la resta de la seva vida, tot i que féu encara algun viatge a Siracusa.
A Atenes va fundar L’Acadèmia (387 aC), que amb el temps, esdevindria un centre d’estudi i de formació intel•lectual i política de primer ordre, on es desitjava forjar els futurs i bons governants d’Atenes. A la dreta veiem la imatge de l'escola d'Atenes.

Quan es va acabar la guerra, Atenes ja no era un imperi el que havia estat, però havia adquirit una certa estabilitat i prosperitat. Això permetia que es pensés en repensar tota la seva manera de comprendre la política. La posició de Plató davant de la nova política atenesa abraçava dos aspectes: el filosòfic i el polític. Com a filòsof, defensava que només hauria d’accedir al poder aquells ciutadans millor preparats per governar, els més savis. Com a polític, estava totalment en contra de la democràcia ja que el desordre en les opinions portava a un relativisme del pensament i dels costums que ell creia perniciós per Atenes. Els qui no defensaren la democràcia, ho feren amb els règims jerarquitzats i l’excel•lència dels ciutadans amb el foment de l’educació. Plató elabora tota aquesta visió filosòfica i política de la polis; i ho fa reformant tota la manera de comprendre el pensament (el saber en oposició a l’opinió) i la vida (l’excel•lència moral en la qual cal que visqui el ciutadà i la Ciutat com un tot).
Plató ha esdevingut el veritable deixeble de Sòcrates perquè no ha seguit el pensament del qui tenia per mestre, sinó perquè va arribar a pensar per ell mateix.