Diàleg Sòcrate - Gòrgies

Gòrgies:  Bon dia estimat Sòcrates!

Sòcrates:  Bon dia senyor Gòrgies. Com està vostè? Passi, Passi.

Gòrgies:  Gràcies, amic.

Sòcrates:  Sap què? L'altre dia estava sopant i de sobte em va venir al cap un dubte. Sap aquells que em venen sovint i que pregunto a la gent què en pensa? Doncs un d'aquells.

Gòrgies: A veure, digui'm. Potser puc resoldre-li el mal de cap.

Sòcrates:  El fet és que no m'agrada gens que hi hagi pilars tan importants com la felicitat que ningú hagi pogut explicar què és. Vostè què en pensa, què és la felicitat per a vostè?

Gòrgies: Doncs miri, benvolgut Sòcrates, per a mi la felicitat és una sensació de plenitud i benestar amb un mateix, quan sents que no et falta res.

Sòcrates: Vol dir, doncs, quan un té molts béns?

Gòrgies: No, no em referia a això precisament. Em referia més aviat a les necessitats bàsiques de cada individu, com són una casa i un llit.

Sòcrates: Torna a fer referència a béns materials.

Gòrgies: Sí, és cert, però no en el sentit que vostè es pensa, sinó en el sentit de dir: "Tinc on poder viure amb qui vull, amb la gent que m'estima i als qui jo estimo". Aquest sentiment de dir "Ningú no em  pot prendre res perquè tinc tot el que necessito i desitjo", crea una gran autoconfiança sense temor a res. Això és de debò per a mi la felicitat.

Sòcrates: Està afirmant que una persona poruga no pot arribar a la felicitat?

Gòrgies: No estic dient això. El que dic és que una persona amb temors, no pot ser mai feliç, ja que sempre estarà neguitosa perquè alguna desgràcia li passarà. Si aconseguim treure de cap aquestes preocupacions, entrarem en un estat de felicitat permanent.

Sòcrates: Però crec que tothom té alguna cosa que l'inquieta, és impossible no tenir cap preocupació. No vol dir que la veritable felicitat resideix en el fet d'estar tranquil amb tu mateix, no perquè no tinguis de què témer, sinó tot just al contrari: saber que sigui el que sigui el que et preocupa ho podràs resoldre?

Gòrgies: Doncs, ben mirat, potser té raó.

Sòcrates: Amb això crec que ho deixaré ben clar: la felicitat no és l'absència de preocupacions, sinó saber com resoldre les que tens. Això genera el que tu en dius autoconfiança.