Eduard Punset

1- Segons Punset, existim perquè pensem, o pensem perquè existim?

Segons la opinió d'Eduard Punset, la causa que permet als éssers humans ser superiors als demés pel mer fet que pensem, no és més que les complexes connexions que es duen a terme entre les neurones que ens han estat otorgades. Així doncs, primer existim, i com que existim i existeixen aquests processos metabòlics, només gràcies a això, després som capaços de pensar com fem.

2- Quina és la importància de la ciència en un món ple de dogmes?

La ciència és l'única disciplina (per així dir-ho) que és sotmesa ella i les seves tesis a l'empirisme, a la comprovació, a la demostració pràctica i teòrica. Això, per contrabanda, suposa una constant remodelació de les tesis científiques vigents, ja que només seguiran essent vàlides fins que alguna persona, pel mateix camí pel què s'ha arribat a la conclusió anterior, demostri que allò és fals i que el que serà vigent fins que la evidència ho negui serà la seva exposició dels fets.

Aquest constant reciclatge és el que motiva als científics a seguir investigant, a aprofundir el que molts consideren inaprofundible, o a refutar-ho completament. Aquest reciclatge és el que introdueix, un món ple de dogmes predissenyats i inamovibles, una espurna d'incertesa que pot acabar movent grans muntanyes.

Aquest és l'autèntic valor, l'autèntic sentit que li troba Punset a la ciència.

3- Què diu la teoria del gen egoísta?

La teoria de Dawkins estableix que són els gens i no els individus els agents sobre els quals opera l'evolució. Dawkins redefineix el concepte de gen com a unitat informativa heretable que produeix un o diversos efectes concrets, en tant pugui existir una altra unitat d'informació que produeixi efectes diferents, denominada al•lel, sense importar si es tracta d'un improbable gen aïllat o de diversos gens cooperatius; fins i tot és indistint si un gen es correspon amb un cromosoma sencer o amb un fragment.
L'egoisme constitueix una metàfora amb la qual Dawkins explica que la probabilitat que un gen prosperi depèn de la seva capacitat d'adequació al medi.
Els organismes són, doncs, meres màquines de supervivència per a gens. Un gen d'un organisme segueix existint si dit ser es reprodueix. I, ja que els gens són la base de l'herència en la reproducció sexual, els gens que proporcionin avantatges reproductius per a l'individu al qual pertanyin els al•lels tendiran a ser heretats per un nombre cada vegada més gran d'individus. 
Una metàfora adequada per a la teoria del gen egoista és una resposta a la pregunta «Què va ser abans, la gallina o l'ou?». La resposta, segons la teoria del gen egoista, seria que la gallina no és més que el mitjà en què els ous es reprodueixen. 

4- Segons Punset què és millor, la intuició o la raó? Hi estaria d'acord Plató?

Segons Punset la intuïció val més que la raó ja que l'espai que ocupa el pensament racional en el nostre cervell és molt més petit que el de la inconsciència, és a dir, el de les emocions i la intuïció. Aquest pensament és clarament antagònic a la idea de Plató, que diu que els sentits són enganyosos i que la única forma d'accedir a la veritat de les coses és utilitzant la raó i l'enteniment.

5- Quin és al pitjor mal en què pot caure un país?

El pitjor mal en què pot caure un país, segons afirma Punset, és el de l'hermetisme. En què consisteix aquest hermetisme? En tancar-se sobre la seva pròpia closca, sense donar opció a la intrusió de cap agent (sobretot referits a la cultura) entri dins la teva closca. Aquest fet és mortal per la cultura autòctona, ja que limita les seves sortides i en talla l'evolució i la ploriferació, amb la qual cosa, aquella cultura acabarà quedant obsoleta. Fins i tot, Punset afirma que és més important permetre un anti hermetisme decent, abans no s'instauri una democràcia.

Un altre problema és l'endarreriment ideològic en el què viuen moltes de les persones que habiten el món actual. Un país pot ser capdavanter, però sempre romadran vestigis d'altres èpoques, mentalitats antiquades que obstaculitzen el propi país.

Punset critica aquesta poca inciativa en quant al desenvolupament de noves idees.

6- Quina és la nova revolució de la humanitat?

Un fet crucial a nivell psicològic individual, i la llarga social, és el correcte gestionament de les emocions més primàries de l'ésser humà, amb les quals ve al món. Avui dia es tendeix a apartar aquestes emocions, com si fossin nocives per a nosaltres, però Punset creu que són beneficioses, i que per aquetsa raó és primordial aprendre a controlar-les. Aquesta serà la principal revolució de la humanitat.

Amb aquest avenç, creu que es podrà trobar el perquè de moltes emocions com la por, la ansietat, la angoixa, etc., i, per tant, podrem reconduir-les cap a bé.

7- Explica la teoria de Punset sobre l'origen i la finalitat de l'amor.

Segons el senyor Punset, l’amor és un instint de fusió amb un altre organisme per a garantir la supervivència; simplement un impuls de fusió per sobreviure. Sense amor, no hi hauria unió, no hi hauria proliferació, no hi hauria supervivència. D'aquí ve l'exemple que posa de l'"espiroqueta".
Creiem que Plató no hi estaria d'acord, ja que per a ell, l’amor és l'harmonia de les ànimes, una nova forma d’elevar i purificar l’ànima. Plató diferencia dos tipus d'amors: l'amor envers el cos, i l'amor envers l'ànima. Cal que es combinin les dues per crear harmonia, però anteposa l'amor de l'ànima envers el del cos, ja que un amor només dedicat al cos, no està "illuminat" per l'amor de l'ànima, per tant, no rep la influència que tenen les idees sobre l'ànima. És un amor material, superficial, sense més sentit que el que cadascú li troba. Tot i així, no deixa de ser important.

8- Com defineix Punset la felicitat i la bellesa.

La felicitat està a la sala d’espera de la felicitat, normalment hi ha més felicitat en la preparació (en el període de ser nuvis), que no en el resultat (un cop ja casats). D'aquí podem extreure dues conclusions mencionades per Punset:
-La felicitat es l’absència de la por. Si realment no tenim por a res, no viurem eclipsats per l'ombra que ens causa el temor a quelcom desconegut, veuríem sempre el Sol brillar, amb la qual cosa el nostre esperit no moriria mai, i, conseqüentment, descobriríem la felicitat.
-La bellesa és l’absència del dolor. Tal i com afirma ell, una cara bella és aquella on no es percep ni gota de dolor, per tant que el seu metabolisme funciona correctament. Una cara amb una ganyota de dolor mai és bell i mai agrada completar-ho

9- Som una espècie única o n'hi altres com nosaltres?

Inicialment, amb el pensament religiós es creia que érem una espècie única ja que érem els escollits de Déu. Més tard, hi va haver científics que van afirmar que no érem únics, que era una simple qüestió de jerarquia entre espècies. Actualment hi ha neuròlegs que defensen que sí que som únics gràcies a les xarxes socials, perquè s’han convertit en una font d’innovació constant. Aquest ha sigut un canvi fonamental.

10- Quines són les tres últimes preguntes que interessen a Punset i que explicaria a les seves netes?

Les tres preguntes que interessen a l’Eduard Punset i que explicaria a les seves netes són: que hi ha vida abans de la mort; que hi ha moltes preguntes sense resposta i que això s’ha d’acceptar; i que també hem d’acceptar el fet de que canviar d’opinió no és perjudicial per a nosaltres, que és una cosa que més aviat ens ajuda a ser millors com a persones.