Qüestionari Filosofia

1- En quants períodes se sol dividir l'etapa de la filosofia grega? Quins són?
Es pot dividir aquesta etapa en cinc períodes.
El primer és l'anomenat període físic o presocràtic (s. VII - V a.C.), en el qual va sorgir el problema de l'Arkhé, enfocat desde tres punts de vista: el de l'escola de Milet (Thales, Anaxímedes, Anaximandre), que buscava la resposta a "de què està fet el cosmos i què és el cosmos?"; els pitagòrics plantejaven l'Arkhé com un gran teorema matemàtic; i hi va haver un tercer grup (Heràclit, Parmènides) que se centrava en el canvi, del qual negaven l'existència.
El segon període s'anomena període humanístic o hel·lenístic (s. V a.C.) en el qual apareixen dos grups enfrontats: els sofistes, que defensaven una teoria relativista del món (res no és vertader ni fals, el que compta és com ho argumentes), i Sòcrates, que es preocupava per la definició dels conceptes ètics com el Bé i la Justícia. Entre ells hi havia una discussió sobre la paraula, els primers creien que era una eina de poder, mentre que Sòcrates pensava que era un instrument per trobar la veritat.
El següent període és el període central o ontològic (s. IV a.C.). En destaquen Plató i Aristòtil. Entre ells hi havia discrepàncies sobre les idees. Plató deia que les idees són els models de tot acte o pensament, mentre que Aristòtil creia que un no pot anar separat de l'altre.
En el període ètic (s. III a.C.) cal destacar la presència de tres grups: els estoics, que tractaven el dolor, saber-l'ho acceptar, autocontrolar-l'ho; els epicuris, que tractaven la felicitat com a prioritat de tot home; i els cínics, els quals negaven tota possibilitat de veritat: TOT és fals.
L'últim període és el període religiós o romà (s. II a.C. - II-III d.C.). En aquest període reapareixen velles escoles, bàsicament la pitagòrica i la platònica (neopitagòrica i neoplatònica).

2- A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?
Els estoics pertanyen a la època ètica o període hel·lenístic, en el qual, tal i com indica el nom, va sorgir una preocupació per la moral de la persona com a individu, deixant de banda el col·lectiu. El segle III a.C. va ser una època de crisi social i anarquia política, és per això que sorgeixen els estoics, entre altres.
La seva filosofia enfocava la moral des d'un punt de vista del dolor: "al món hi ha el mal i el savi (sempre el model de tot individu és el savi) és aquell que sap assumir i acceptar el dolor".
Els neoplatònics, en canvi, pertanyen al període religiós o romà. En aquesta època (s. II a.C. - s. II-III d.C.) la filosofia experimenta una forta decadència. Això afavoreix la creació de sectes religioses. Tot i així, l'afany de restaurar la filosofia impulsa a reobrir velles escoles (neopitagòriques i neoplatòniques), les preocupacions de les quals és el més enllà.

3- Escriu en 3 línies en què consisteix el "pas del mite al logos".
El pas del mite al logos consisteix en fer ús de la raó, deixar de viure encegats per fantasies i llegendes que dominin la forma de pensar i viure de la societat. Va ser un canvi difícil ja que trencava amb tots els esquemes i costums en que la societat, és a dir, trencava amb la lògica intuitiva de la gent, trencava amb allò que la inteligència capta en primer pla.

4- Com es poden classificar els mites?

Els mites es poden classificar segons la seva funció en:

Cosmogònics: volen explicar la creació del món.

Teogònics: es refereixen a l’origen dels Déus.

Antropogènics: es refereixen a la creació de l’home. 

Etiològics: intenten explicar l’origen i el perquè de determinades institucions escatològiques: fan referència a la vida del més enllà, imaginen la fi del món...

5- Quina és la intenció i el valor dels mites?

El mite pretén transmetre un missatge a través d’imatges. El mite no és ni veritat ni mentida: és un indici. Indica coses profundes sobre l’home, el món i la vida

6- Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què ?

Apol·lo – Déus aeris

És el símbol dels déus de sobirania, més conceptuals, que anomenem Olímpics. És el fil de Zeus, anomenat també Febus, i representa l’ordre, el seny, la moderación, la prudència i la música amb ritme i la poesia.

Dionís – Déus terrestres

És el fill de Zeus i Sèmele, simbolitza els déus terrestres d’origen neolític, és el déu del joc, de la festa, del vi, del teatre i del deliri.

7- En què consisteix el “problema de l’Aletheia”?

Aletheia vol dir veritat, la qual també vol dir desvetllament, des-ocultament, “el que estava adormit i ara ja no ho està”. La idea de fons és que la veritat és “despertat” i és “llum”. És com si les coses tinguessin quelcom que les ocultés, i la intel·ligència humana s’esforcés a descobrir la veritat, desvelant-la sobre la foscor de les coses. 

Els grecs de l’època d’Homer i altres civilitzacions, creien que el saber autèntic és el dels déus. Llavors es planteja un problema, el problema de la aletheia-veritat, atès que les persones, en aquesta època, no es creuen posseïdores de l’aletheia (veritat) ja que només la coneixen, des de l’eternitat, els Déus. Quan l’home des-vela la veritat s’empara d’un privilegi dels déus i aquests ens fan pagar les conseqüències amb algun càstig. No gosar trencar les normes i des-velar el que està ocult també forma part del problema el qual significa privar l’inici del camí filosòfic. Però molt lentament, s’anirà consolidant una mentalitat que donà origen a la filosofia: no només els déus coneixen el món; també l’home amb l’esforç de la seva intel·ligència pot arribar a l’alétheia-veritat. L’home pot desvelar si raona correctament. Es produeix el naixement de la filosofia vinculat a la nova mentalitat racional. Per a la mentalitat racional, la veritat no és un privilegi d’alguns (dels Déus) sinó una condició de l’acte humà i un pressupòsit de la comunicació objectiva. 

8- Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?

Hi ha 5 factors que fan possible el miracle grec (el pas del mite al logos):

Econòmic: el país (Grècia) és molt pobre i això obliga al comerç. Els grecs prenen contacte amb altres civilitzacions, per tant, poden contrastar i discutir diverses maneres d’entendre el món, tenen mentalitat de comerciant. És important la seva relació amb Egipte, l’imperi més important del moment. 

Sociològic: cada ciutat-estat és independent. Els ciutadans tenen a prop el poder polític, coneixent els governants i els poden criticar a l’àgora. Això fa aparèixer una consciència individualista molt forta. Tenen la confiança en el valor de l’home capaç de regir racionalment la ciutat i de governar-se racionalment, sense necessitat d’una religió. 

Religiós: no hi ha confraries religioses organitzades que tinguin poder per sobre de les polis. Cada ciutat té la seva manera pròpia i diferent d’organitzar i d’entendre els cultes religiosos. La medicina grega, per exemple, constitueix un seriós esforç per criticar la superstició de la religió i buscar causes racionals.

Educatiu: els ciutadans tenen l’obligació de participar en la política de les ciutats. A l’àgora es debaten temes que interessen a tothom i tothom està obligat a participar-hi. Això fa que els grecs estiguin educats per la discussió. Els primers filòsofs grecs aprenen la física i les matemàtiques dels egipcis. Les adopten, però prescindeixen dels aspectes religiosos que eren presents a la física i les matemàtiques d’Egipte. El cosmos es pot explicar a partir de les fórmules matemàtiques i geomètriques. Desenvolupen la idea de la proporció en l’art (a partir de la geometria) i en altres nivells; com la proporció entre el pensament i l’acció, entre la raó i els sentits. La idea grega segons la qual en totes les coses hi ha la seva proporció serà essencial en el desenvolupament de l’esperit occidental.

9- Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Thales i el de Pitàgores?

La diferència aparent entre el pensament pitagòric i el de Thales resideix en el fet que Thales busca resposta a l’Arkhé de manera molt més simple i vaga, afirma que l’Arkhé és un element físic/químic, a partir del qual sorgeixen TOTS els demés. Pitàgores en canvia concep la idea d’un gran teorema matemàtic, la qual cosa dóna pistes sobre el epnsament de Pitàgores, el qual ja va més enllà de la pròpia lògica, busca relacions on abans no n’hi havia per ningú. Aquesta idea de les relacions matemàtiques amb l’Arkhé dóna que pensar sobre la recerca de la precisió pel que fa a la definició d’Arkhé.

10- En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

Es considerava que hi havia una contradicció entre aquests dos filòsofs ja que Heràclit el presentaven com l’iniciador de la filosofia dialèctica i Parmènides era considerat el pare del racionalisme radical. Parmènides defensava l’idea de l’esser etern mentre Heràclit era el filòsof de l’esdevenir i del canvi, tot això des del punt de vista de Hegel.

En canvi per a l’historiador Rodolfo Móndolfo la polèmica se centra en el tema dels oposats,per Parmènides els oposats són inconciliables, és a dir,que no es poden resoldre. Heràclit en canvi defensava que els oposats eren conciliables.

11- Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?

Tenint en compte que l'actualitat està regida bàsicament per la ciència, creiem que la més actual és la proposada pels pitagòrics, ja que defensen l'univers com a una "cosa" física, no atenent-se tant a la metafísica de l'univers, sinó més a la part palpable d'aquest: tot el referent a les distàncies, mesures... TOT és un conjunt de fórmules matemàtiques.

La primera teoria creiem que és massa imprecisa o general, preguntant-se massa a grosso modo l'univers en sí: "què és l'univers? De què està fet?" Aquesta proposta té connotacions que ens semblen que plantegen l'univers com a una homogeneïtat, quan en canvi s'ha descobert que molt heterogeni.

La tercera és purament metafísica, en la qual creiem que la major part de la gent del món actual (Occident) ha passat pàgina. No es plantegen preguntes d'aquest estil des del punt de vista filosòfic, ja que la ciència els hi corrobora.

És per això que la segona teoria és la més pertinent tenint en compte la situació actual del món. A més, la ciència ha corroborat aquesta teoria pitagòrica, ja que mitjançant fórmules matemàtiques han pogut conèixer més sobre l'univers.