Preguntes referents a Plató

1.Vivim en una caverna?

Jo crec que sí, ja que la humanitat som els presoners i el món material és la nostra caverna. El món exterior, fora de la caverna, seria el món de les idees. La humanitat està atrapada en els sentits: en si ho podem veure, si ho podem tocar, si ho podem olorar, si ho podem provar o si ho podem escoltar. Mai ens parem a pensar en la perfecció de les idees.

2.És millor viure dins la caverna o fora?

Jo consideraria més cert de viure fora de la caverna, perquè vol dir que tens ganes de conèixer les idees vertaderes, vols saber si el que penses tu és cert o hi ha una realitat millor de la que penses. Ara, si ets una persona que es conforma, millor quedar-se dins de la caverna i viure en la teva pròpia realitat. Les persones, com els filòsofs, que saben que sempre hi ha una idea millorada de la que tenen, voldran estar fora de la caverna, ja que així podran continuar ampliant els seus coneixements. La seva intenció., per tant, serà de guiar a tothom a sortir de la caverna i a descobrir la idea del bé.


3 –La ignorància fa la felicitat?
Molts cop he sentit la frase de “que feliç que és l’ignorant”. Jo no m’acabo de decantar mai per si és certa o no, ja que m’he anat trobant amb diverses situacions que han anat a favor i en contra de la frase esmentada fa un moment. Tot i això si en un moment hagués d’escollir per força, suposo que em decantaria en contra ja que crec que l’ignorant viu amb una felicitat enganyosa, cabent la possibilitat de que si en un moment descobrís la veritat aquesta podria ser del tot diferent a lo que aquest s’hauria imaginat i per tant, podria deixar de ser feliç. Per la seva banda, la persona que és coneixedora de la veritat no pateix el risc de patir un desengany ja que tot ho sap i, en funció d’això, serà més o menys feliç que l’ignorant però podrà experimentar una felicitat vertadera.

4 – Cal abolir la democràcia?
“La democràcia és la forma de govern menys dolenta” es diu de vegades. Ben sabut és que la democràcia no és ni molt menys una forma perfecta de govern ja que el fet que una opinió sigui compartida per una majoria no implica que aquesta sigui la millor. A més a més, cal tenir en compte que en una democràcia pot arribar al poder qualsevol que sigui votat, sense implicar que aquesta persona sigui la més indicada per governar. Per contra, no és just que el poder el tinguin uns pocs i que la resta s’ho quedin mirant sense participar, per això estic a favor de la democràcia, perquè permet a tothom de ser escoltat. Bé, si més no, aquesta hauria de ser la democràcia. que actualment es dugui a terme o no, ja és una altra cosa.

5.Es pot assolir la perfecció?
Jo crec que es pot la perfecció però sempre depenent de quins aspectes es parla ja que una persona perfecta es impossible ja que seria aquella que tot el que fes sigues immillorable, però si estàs parlant d’un examen i treus la nota màxima, llavors vol dir que aquell examen es perfecte ja que tot esta be.Però segons Plató les persones prefectes existirien ja que serien els filòsofs i aquelles persones que portessin el carro amb els dos cavalls perfectament coordinats.Per tant, podem dir que la perfecció existeix.

6.Allò que és bo per a l’estat, també és bo per a l’individu?
No tot el que es bo per l’estat ho es per l’individu ja que moltes vegades el que beneficia l’estat perjudica l’individu o al revés, per exemple, com estem veient actualment per ajudar a l’estat a superar la crisis han començat les retallades i això perjudica l’economia de l’individu ja que la majoria de necessitats bàsiques pugen.
Però segons Plató no seria així ja que ell diu que els governants son justos, això vol dir que no perjudiquen a ningú, per tant la idea de Plató actualment no és present.

7.Només poden governar els filòsofs?

Només els governants poden serjustos?Si es busca un bé per la societat haurien de governar els filòsofs ja que son persones sàvies i justes, però no es el que està passant ja que actualment els governants son persones que entren en política com a un “hobby” ja que apart d’això tenen altres oficis.
Però segons Plató haurien de manar els filòsofs ja que son les persones més preparades per fer-ho.
I la segona pregunta no només haurien de ser els governants sinó tothom ja que un estat on tothom sigui just seria quasi una utopia.

10- És possible una societat tan classista?
Sí que és possible perquè Plató divideix la societat segons l’ànima de cadascú. L’ànima és l’essència de l’individu. Aquesta societat està formada piramidalment, on la base l’ocupen els obrers els qual produeixen i satisfan les necessitats materials i tenen la virtut de la temprança i la moderació. El segon pis, l’ocupen els militars els quals mantenen l’ordre i protegeixen la ciutat i tenen la virtut del coratge i la valentia. Finalment a la punta de la piràmide, hi ha els millors, els governants, els filòsofs, els quals tenen la virtut de la prudència.
Quan s’aconsegueix aquesta piràmide parlem d’una societat en harmonia perquè cada persona estarà en el lloc que li pertoca.

11- Podem liquidar al democràcia? Cal acceptar una societat totalitària com la que propugna Plató?
Segons Plató hauríem de liquidar la democràcia perquè no poden governar les persones que són elegides pel poble, sinó aquelles que són les millors per fer-ho. Si s’escull una persona votada per la majoria no serà el millor ja que la majoria de la població estan a la base de la piràmide i no tenen una qualitat intel·lectualitat prou alta per saber qui és el millor per governar, la qual cosa sí que tenen els filòsofs que ocupen l’últim pis de la piràmide. Per Plató s’hauria de crear una aristocràcia, el govern dels millors. No creiem en que s’hagi d’acceptar una societat tan totalitària com la que propugna Plató atès que no pensem en el sistema piramidal de Plató sigui el més adient per descriure la societat, tots tenim el mateix pes a la societat i si volem demostrar-ho ho fem amb les nostres pròpies virtuts deixant que el criteri global del món on vivim decideixi per si mateix. Tothom té dret a decidir ja que una persona no neix per ser manada per una d’altra sense que li demanin l’opinió i passar-se la vida esclava per les decisions alienes al seu pensament.

12- Què passa amb la llibertat de l'individu?

Segons Plató no hi ha llibertat de l’individu. La llibertat de l’individu queda negada en el moment que el governant és qui ordena i qui mou a la societat com si fos una titella. Ell, al ser el millor i el més savi, decreta què és correcte i què és incorrecte per l’individu i aquest al ser un ignorant no es pot passar dels límits que atorga el governant.

Eduard Punset

1- Segons Punset, existim perquè pensem, o pensem perquè existim?

Segons la opinió d'Eduard Punset, la causa que permet als éssers humans ser superiors als demés pel mer fet que pensem, no és més que les complexes connexions que es duen a terme entre les neurones que ens han estat otorgades. Així doncs, primer existim, i com que existim i existeixen aquests processos metabòlics, només gràcies a això, després som capaços de pensar com fem.

2- Quina és la importància de la ciència en un món ple de dogmes?

La ciència és l'única disciplina (per així dir-ho) que és sotmesa ella i les seves tesis a l'empirisme, a la comprovació, a la demostració pràctica i teòrica. Això, per contrabanda, suposa una constant remodelació de les tesis científiques vigents, ja que només seguiran essent vàlides fins que alguna persona, pel mateix camí pel què s'ha arribat a la conclusió anterior, demostri que allò és fals i que el que serà vigent fins que la evidència ho negui serà la seva exposició dels fets.

Aquest constant reciclatge és el que motiva als científics a seguir investigant, a aprofundir el que molts consideren inaprofundible, o a refutar-ho completament. Aquest reciclatge és el que introdueix, un món ple de dogmes predissenyats i inamovibles, una espurna d'incertesa que pot acabar movent grans muntanyes.

Aquest és l'autèntic valor, l'autèntic sentit que li troba Punset a la ciència.

3- Què diu la teoria del gen egoísta?

La teoria de Dawkins estableix que són els gens i no els individus els agents sobre els quals opera l'evolució. Dawkins redefineix el concepte de gen com a unitat informativa heretable que produeix un o diversos efectes concrets, en tant pugui existir una altra unitat d'informació que produeixi efectes diferents, denominada al•lel, sense importar si es tracta d'un improbable gen aïllat o de diversos gens cooperatius; fins i tot és indistint si un gen es correspon amb un cromosoma sencer o amb un fragment.
L'egoisme constitueix una metàfora amb la qual Dawkins explica que la probabilitat que un gen prosperi depèn de la seva capacitat d'adequació al medi.
Els organismes són, doncs, meres màquines de supervivència per a gens. Un gen d'un organisme segueix existint si dit ser es reprodueix. I, ja que els gens són la base de l'herència en la reproducció sexual, els gens que proporcionin avantatges reproductius per a l'individu al qual pertanyin els al•lels tendiran a ser heretats per un nombre cada vegada més gran d'individus. 
Una metàfora adequada per a la teoria del gen egoista és una resposta a la pregunta «Què va ser abans, la gallina o l'ou?». La resposta, segons la teoria del gen egoista, seria que la gallina no és més que el mitjà en què els ous es reprodueixen. 

4- Segons Punset què és millor, la intuició o la raó? Hi estaria d'acord Plató?

Segons Punset la intuïció val més que la raó ja que l'espai que ocupa el pensament racional en el nostre cervell és molt més petit que el de la inconsciència, és a dir, el de les emocions i la intuïció. Aquest pensament és clarament antagònic a la idea de Plató, que diu que els sentits són enganyosos i que la única forma d'accedir a la veritat de les coses és utilitzant la raó i l'enteniment.

5- Quin és al pitjor mal en què pot caure un país?

El pitjor mal en què pot caure un país, segons afirma Punset, és el de l'hermetisme. En què consisteix aquest hermetisme? En tancar-se sobre la seva pròpia closca, sense donar opció a la intrusió de cap agent (sobretot referits a la cultura) entri dins la teva closca. Aquest fet és mortal per la cultura autòctona, ja que limita les seves sortides i en talla l'evolució i la ploriferació, amb la qual cosa, aquella cultura acabarà quedant obsoleta. Fins i tot, Punset afirma que és més important permetre un anti hermetisme decent, abans no s'instauri una democràcia.

Un altre problema és l'endarreriment ideològic en el què viuen moltes de les persones que habiten el món actual. Un país pot ser capdavanter, però sempre romadran vestigis d'altres èpoques, mentalitats antiquades que obstaculitzen el propi país.

Punset critica aquesta poca inciativa en quant al desenvolupament de noves idees.

6- Quina és la nova revolució de la humanitat?

Un fet crucial a nivell psicològic individual, i la llarga social, és el correcte gestionament de les emocions més primàries de l'ésser humà, amb les quals ve al món. Avui dia es tendeix a apartar aquestes emocions, com si fossin nocives per a nosaltres, però Punset creu que són beneficioses, i que per aquetsa raó és primordial aprendre a controlar-les. Aquesta serà la principal revolució de la humanitat.

Amb aquest avenç, creu que es podrà trobar el perquè de moltes emocions com la por, la ansietat, la angoixa, etc., i, per tant, podrem reconduir-les cap a bé.

7- Explica la teoria de Punset sobre l'origen i la finalitat de l'amor.

Segons el senyor Punset, l’amor és un instint de fusió amb un altre organisme per a garantir la supervivència; simplement un impuls de fusió per sobreviure. Sense amor, no hi hauria unió, no hi hauria proliferació, no hi hauria supervivència. D'aquí ve l'exemple que posa de l'"espiroqueta".
Creiem que Plató no hi estaria d'acord, ja que per a ell, l’amor és l'harmonia de les ànimes, una nova forma d’elevar i purificar l’ànima. Plató diferencia dos tipus d'amors: l'amor envers el cos, i l'amor envers l'ànima. Cal que es combinin les dues per crear harmonia, però anteposa l'amor de l'ànima envers el del cos, ja que un amor només dedicat al cos, no està "illuminat" per l'amor de l'ànima, per tant, no rep la influència que tenen les idees sobre l'ànima. És un amor material, superficial, sense més sentit que el que cadascú li troba. Tot i així, no deixa de ser important.

8- Com defineix Punset la felicitat i la bellesa.

La felicitat està a la sala d’espera de la felicitat, normalment hi ha més felicitat en la preparació (en el període de ser nuvis), que no en el resultat (un cop ja casats). D'aquí podem extreure dues conclusions mencionades per Punset:
-La felicitat es l’absència de la por. Si realment no tenim por a res, no viurem eclipsats per l'ombra que ens causa el temor a quelcom desconegut, veuríem sempre el Sol brillar, amb la qual cosa el nostre esperit no moriria mai, i, conseqüentment, descobriríem la felicitat.
-La bellesa és l’absència del dolor. Tal i com afirma ell, una cara bella és aquella on no es percep ni gota de dolor, per tant que el seu metabolisme funciona correctament. Una cara amb una ganyota de dolor mai és bell i mai agrada completar-ho

9- Som una espècie única o n'hi altres com nosaltres?

Inicialment, amb el pensament religiós es creia que érem una espècie única ja que érem els escollits de Déu. Més tard, hi va haver científics que van afirmar que no érem únics, que era una simple qüestió de jerarquia entre espècies. Actualment hi ha neuròlegs que defensen que sí que som únics gràcies a les xarxes socials, perquè s’han convertit en una font d’innovació constant. Aquest ha sigut un canvi fonamental.

10- Quines són les tres últimes preguntes que interessen a Punset i que explicaria a les seves netes?

Les tres preguntes que interessen a l’Eduard Punset i que explicaria a les seves netes són: que hi ha vida abans de la mort; que hi ha moltes preguntes sense resposta i que això s’ha d’acceptar; i que també hem d’acceptar el fet de que canviar d’opinió no és perjudicial per a nosaltres, que és una cosa que més aviat ens ajuda a ser millors com a persones.

Filofoto 3

"Vosaltres us rieu de mi per ser diferent, jo em ric de vosaltres per ser tots iguals"

Kurt Cobain

Filofoto 2

La idea d'aquesta fotografia és ben senzilla. Les bombetes apagades són la major part de la societat actual, que viu a seguint a cegues uns ideals sense parar a qüestionar-se si realment s'hi senten identificats. El filòsof és el que ja ha descobert la llum del preguntar-se el per què de les coses, a no seguir la multitud perquè sí.

Per altra banda, el símbol més gràfic d'una idea és la bombeta encesa, i encaixa perfectament amb el fet que el filòsof entra en el món de les idees i amb la "seva llum" pot ajudar als altres en el camí per arribar a encendre les seves pròpies bombetes.

Francesc LLobera

FILOFOTO

Encara que estiguem ensorrats en les profunditats de l'abisme, hem de continuar treballant amb perseverança i paciència per poder deixar enrere la misèria i aconseguir objectius més bons, perquè com diu la dita, "de mica en mica, s'omple la pica".

Com es veu en la imatge, el pantà està al mínim de reserva d'aigua, a punt d'assecar-se, però no obstant, hi ha un rierol que constantment va baixant amb poca aigua per abastar l'embassament i "mantenir viva l'esperança de canviar".

José Antonio Marina

José Antonio Marina és un filòsof i escriptor que va néixer a Toledo.

En les seves obres apropa al públic els grans temes de la filosofia, centrant-se en l'estudi de la intel·ligència i l'àrea del llenguatge

Les idees principals extret

es del vídeo de José Antonio Maria són:

-La intel·ligència individual és la que justifica l'individualisme, per tant, les grans coses que faci la humanitat s'han de fer mitjançant la intel·ligència col·lectiva.

-La filosofia ha de ser d’avantguarda, a d'estar al peu de canó, al servei de la societat.

-Creu en l’ésser humà i en les seves possibilitats.

Plató

Plató va fer ús de la seva vida entre el s. V, segle d’or de la cultura atenesa, i IV aC. Durant aquest període Atenes, la ciutat més important de tot Grècia, va ser castigada per la guerra del Peloponès, la qual cosa va produir una davallada econòmica i social. El pensament de Plató es va forjar enmig de la violència de la guerra, volgué combatre i trobar sortida a aquesta situació basant-se en la formació d’una ciutat cívica i educada.

Entre d’altres filòsofs, la topada de Plató amb Sòcrates el féu decidir en la seva manera de viure. Quan Sòcrates va ser condemnat a mort i assassinat posteriorment, Plató va fugir d’Atenes ja que els seguidors socràtics no eren ben vistos. Aquell fet feren comprendre a Plató que calia repensar el fet polític de ple. Primer es refugià a Mègara, on va perfeccionar la seva capacitat argumentativa. Sabem que també va estar a Egipte on estudià matemàtiques a l’escola de Teodor. Més tard, el coneixement dels pitagòrics (sobretot d’Arquitas) li possibilità d’aprofundir els seus pensaments matemàtics, astronòmics, musicals i polítics. En les seves obres també hem observat un toc religiós, influència dels pitagòrics.
Plató després d’aquesta etapa mediterrània tornà a Atenes amb 40 anys i hi romangué la resta de la seva vida, tot i que féu encara algun viatge a Siracusa.
A Atenes va fundar L’Acadèmia (387 aC), que amb el temps, esdevindria un centre d’estudi i de formació intel•lectual i política de primer ordre, on es desitjava forjar els futurs i bons governants d’Atenes. A la dreta veiem la imatge de l'escola d'Atenes.

Quan es va acabar la guerra, Atenes ja no era un imperi el que havia estat, però havia adquirit una certa estabilitat i prosperitat. Això permetia que es pensés en repensar tota la seva manera de comprendre la política. La posició de Plató davant de la nova política atenesa abraçava dos aspectes: el filosòfic i el polític. Com a filòsof, defensava que només hauria d’accedir al poder aquells ciutadans millor preparats per governar, els més savis. Com a polític, estava totalment en contra de la democràcia ja que el desordre en les opinions portava a un relativisme del pensament i dels costums que ell creia perniciós per Atenes. Els qui no defensaren la democràcia, ho feren amb els règims jerarquitzats i l’excel•lència dels ciutadans amb el foment de l’educació. Plató elabora tota aquesta visió filosòfica i política de la polis; i ho fa reformant tota la manera de comprendre el pensament (el saber en oposició a l’opinió) i la vida (l’excel•lència moral en la qual cal que visqui el ciutadà i la Ciutat com un tot).
Plató ha esdevingut el veritable deixeble de Sòcrates perquè no ha seguit el pensament del qui tenia per mestre, sinó perquè va arribar a pensar per ell mateix.