lunes, 27 de febrero de 2012


És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals: és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables están muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podrem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada, no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta experiència, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells —passat i futur. Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que assegurem sense cap prova. (David Hume: Resum d’un llibre titulat “Tractat sobre la naturalesa humana”)

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]
Hume en aquest text defensa l’existència d’impressions procedents del passat, amb la qual cosa, afirma que no tenim perquè obtenir-les en el futur. Tanmateix, l’experiència viscuda en el passat, segons ell no és vàlida per al futur, ja que només és passada i no té vigència futura.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre deu i vint paraules en cada cas): [2 punts]

a.) Aquesta conformitat és una qüestió de fet: raonament que té en compte les impressions i que afirma la possibilitat de la contradicció.

b) Experiència: vivència passada generada a partir de les impressions que vas rebre.

3. Perquè diu Hume que: És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

Hume vol donar a entendre el fet que el futur és indeterminable pel simple fet que sóm incapaços de rebre’n impressions, és més, la ciencia també és incapaç d’extreure’n impressions.
Una altra idea que ens vol fer arribar és la de que pel mer fet d’obtenir els coneixements a partir de complexes operacions mentals, queda completament refutada la hipotética situació de ser capaços d’extendre’ns més que la propia ment. Amb el principi de la còpia tota idea prové prèviament d’una impressió sensible.
Segons Hume les lleis no tenen sentit, i no només això, sinó que per a ell no existeixen. Ell creu en la possibilitat de tot i en el fenomenisme.

4. Compareu la teoria del coneixement que es desprèn d'aquest text de Hume amb la teoria del coneixement d'algun altre filòsof. [2 punts]

Hume creu en una ment blanca al principi de tot ésser humà, per tant podem dir que és empirista i anti innatista. Dita ment va adquirint els coneixements segons avança el temps a base d’anar reben impressions i transformant aquestes en experiència i coneixement.
Descartes, per contrabanda, era un filòsof innatista, ja que defensava el fet que Déu ens va inculcar a tots amb la idea de la seva presència des que vam néixer.

No hay comentarios:

Publicar un comentario